Durant la Baixa Edat Mitjana, Europa Occidental coneix un període de gran desenvolupament urbà i mercantil. Amb l’objectiu d’estimular el comerç, les monarquies naixents impulsaven iniciatives encaminades a potenciar econòmicament determinades zones del seu territori. Un sistema per a fer-ho era creant noves fires i mercats. És en aquest context històric quan apareix la fira de Salàs.

El 1380, el rei Pere III, el Cerimoniós, concedeix l’autorització per celebrar una fira que durarà deu dies seguits. El 1420 el rei Alfons IV concedirà dos nover fires, una de les quals “començarà el dimecres següent de la setmana de Quaresma i proseguirà durant els 15 dies següents”. Serà, probablement, el gèrmen de la fira de bestriar de peu rodó que perdurarà fins a mitjans dels anys 70 del segle XX.

L’any 1949 s’estableix una nova fira de bestiar de peu rodó que complementarà la primera de Quaresma. Aquesta se celebrarà els dies 12, 13, 14 i 15 de novembre, englobant la que ja es feia el dia 14 de cabrum i porcí.

L’arribada del tractor durant els anys 60 anirà desplaçant paulatinament l’animal en les feines del camp. De les 7000 mules que s’aplegaven a Salàs al segle XIX es passà a menys de 500 exemplars durant els anys 70. L’any 1973 serà l’últim en que es faran guies.

A partir d’aquesta data la fira de bestiar serà presencial. Continuarà de manera molt precària la fira del 14 de novembre.

L’any 1990, i pensant en tornar a dinamitzar la població, s’organitza la primera Fira d’Art. En anys posterior s’aniran organitzant d’altres: la fira d’Andròmines i la Fira de l’Arbre i el Pessebre, actualment desaparegudes.